Com i què és un quadre clàssic ?

Definició de quadre i forquilla de bicicleta clàssica.
Us deixo un escrit-treball-col·laboració del company Josep Franco:

Només faig referència a bicicletes de tipus competició, o be de cicloturisme.

El quadre es l'element bàsic d'una bici i el que l'hi dona el nom. Si el porta Orbea diem que es una bici Orbea, si el porta Colnago diem que es una bici Colnago, si el porta Zeus diem que es una Zeus.

La meva opinió en Què es un quadre clàssic?, no es fonamenta tant sols en el any que es va construir, sinó també en el concepte, sense desmerèixer ni molt menys els que no s'hi ajusten estrictament.

Per començar, els tubs de secció rodona es lo més adient, altres formes donen una aparença moderna, o post-clàssica.

Que porti racords. El racord permet personalitzar el quadre i alguns fabricants aprofiten per fer-ho. Aquest detall es el que permet identificar de manera força fiable la marca del quadre. Acostuma a ser un buidat amb el logo de la marca, el trèvol en el cas de Colnago. Cal tenir en compte que alguns fabricants es varen avançar força amb la soldadura a tope, com el cas de Macario, que a finals dels 60 ja en construïa.

Guies de cable del fre del darrera, exteriors, passant tota la funda o fen de tope als extrems i deixant el cable a la vista en el tram central. El cable per l'interior del tub forma part de l'era post-clàssica. Fins a mitjans del 70 molts models portaven brides amb la intenció de no debilitar el quadre amb soldadures innecessàries.

Acabat dels tirants que van de l'eix de la roda del darrera al tub del selló per els laterals i no pel darrera. La forma d'acabar el tub es una altre dels detalls pels que es pot identificar la marca. Uns perquè hi posen el nom i d'altres per la pròpia forma. Els tirants que acaben pel darrera acostumen a ser del final de l'era dels quadres d'acer, però atenció, els quadres Cinelli ja eren així a l'any 60. Per a tot hi ha l'excepció!.

Punteres del darrera horitzontals, les d'entrada vertical a part de relativament post-modernes, no permeten centrar la roda lateralment.

Que no porti suport del canvi de plats.

Matisar un altre detall que dona més antiguitat al quadre: que els cables dels canvis passin per sobre de la caixa de pedalier en lloc de per sota.

El cap de forquilla, més antic per ordre de: si es pla, si es de tipus racord exterior, interior o unicrown. Tot i no poder saber si es la original o s'ha canviat, el cap de forquilla també es un dels llocs on molts constructors hi posen el seu logo.

Forats per un porta bidó. Per dos es més modern.

Forquilla corbada, recta es molt posterior.

I per acabar una de les característeques més importants per establir el valor real d'un quadre; la qualitat dels tubs de Cr-Mo, que es pot saber per l’adhesiu que porten, Reynolds, Columbus, Vitus, Tange...i el tipus, Reynolds 531, Columbus SL...En cas de no poder veure quin tipus de tubs son, queda el recurs de mirar quin diàmetre de tija requereix i mirar la taula de mides dels fabricants de tubs.

La pintura també fa variar l'aspecte del quadre, doncs al llarg dels anys s'han modificat colors i maneres de pintar. Tot i tenir una fàcil solució, sempre es millor conservar la pintura original.

Examen del quadre de la foto Mendiz AA: Un bonic quadre amb racords, puntera horitzontal i no porta el suport pel canvi de plats, però tubs de perfil quadrat, cable per l'interior i tirants soldats pel darrera del tub del selló. Sembla en bon  estat de pintura però d'estil poc clàssic.

Perfectament acceptable com a clàssica si es munta un grup adient, com el que porta a la foto, però pot ser una bona post-clàssica amb un grup de la seva època, finals dels 80 inicis dels 90, (frens dual-pivot, manetes de fre amb cable amagat, manetes de canvi indexades i al quadre, bieles de cuadradillo, pedals automàtics...) a més que la pintura acompanya.