Des d'aquesta pàgina tenim la intenció d'anar promocionant i recuperant les bicicletes i materials que tenim als nostres racons i magatzems. Materials i màquines que ja no em fem ús i que moltes vegades són peces úniques que cal recuperar i restaurar. També fomentaren les concentracions de ciclistes amb bicicletes clàssiques, amb pedals de clip, amb manetes de canvi al quadre sense indexar, cablejat de frens per sobre del manillar, en definitiva bicicletes anteriors a l'any 1987. La intenció és anomenar-la LA PEDALS DE CLIP.

4/10/11

He tornat de l'Eroica 2011


Dons si, ja he tornat de l'Eroica (Gailoe in Chianti, Toscana, Itàlia) i la veritat és que ha estat una gran experiència, quelcom inoblidable, el paradís del món clàssic de la bicicleta, fira de peces, de roba, de màquines, de personatges i marxa ciclista d'època amb 4 recorreguts tant per asfalt com per pistes de terra (strada bianca) amb uns 4000 participants vinguts de tot el món, entre ells en Francesco Mosser, Pedro Delgado, Carles de Andrés TV, Bettini i altres convidats...
La festa a la Toscana ja comença el divendres i dissabte amb una fira de tot lo clàssic, tot ple de paradetes amb molt de material vintage exposat, peces i complements originals de l'època i d'altres nous però amb aspecte clàssic. Els carrers i places es comencen a omplir de gent vestida amb els seus mallots i gorres vinguts d'arreu, també vaig veure americans, japonesos, etc ...

El diumenge és el dia de fer el recorregut per la Toscana amb bici, la organització prepara 4 recorreguts de diferent dificultat i llargada on tots els participants hi caben. El més curt és de 38 km, i tres més de 75, 135 i 205 pels més forts i agosarats. Jo faig el de 75 km, potser és curt, però és lo pactat amb la gent que vaig, soc un convidat. El recorregut és dur, amb molt de desnivell, qui pensi que és una passejada s'equivoca, pistes de terra i fortes rampes tant de pujada com de baixada
Els circuits passen tant per asfalt com per pistes de terra, conservant un aire de l'època total, els avituallaments segueixen la mateixa línia, no hi trobarem begudes isotòniques, ni barretes energètiques ni res que s'hi assembli, tot lo contrari, torrades amb confitura, patés, productes de la terra, fruita, aigua i vi. Els voluntaris d'aquesta avituallaments van vestits d'època i els vehicles que acompanyen la cursa també. Realment un paradís-espectacle del nostre món.
De tant en tant miro a banda i banda, estic a l'Eroica, a la Toscana, meravellós paisatge, rodejat de clàssics vinguts de racons inversemblants i l'emoció m'arriba a la pell, de veritat !!

Cal agrair a la gent de le coq esportif i a Moritz la seva convidada, sense ells no hagués estat possible.
La companyia d'en Olivier, Marc, Gonçal, Roman i les seves respectives famílies ha estat inoblidable.

Com bé deia una pancarta a la sortida: POLVERE, SUDORE E GLORIA !!

Ha valgut la pena.







1 comentari:

  1. Quin detallasss...la gorreta Moritz!
    Fr&Co.

    ResponElimina